VÍDEOS..., MÚSICA..., RELATS PERSONALS..., I PRINCIPALMENT... LLIBRES

dilluns, 29 de setembre del 2008

(221) EL TEMPS DE LES CIRERES de MONTSERRAT ROIG (1946-1991). Edicions 62. 238 pàgines

Natàlia Miralpeix, la protagonista, retorna a la seva ciutat, a la Barcelona dels anys setanta, després de dotze anys d'haver viscut a França i Anglaterra. El retorn es produeix pocs dies després de l'execució de Puig Antich.

Des de l'inici fins al final de la història només transcorre una setmana, durant la qual Natàlia retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides.

El temps de les cireres és una crònica de l'època franquista, d'una època sense esperança i sense futur, que reflecteix la crisi de valors provocada per la repressió i la manca d'un pensament polític i ideològic.

El títol de la novel.la està tret d'un poema escrit en 1866 per Jean Baptiste Clément, un poeta de la Comuna de París. La primera estrofa diu:

Quand nous chanterons le temps des cerises
Et gai rossignol et merle moqueur
Seront tous en fête
Les belles auront la folie en tête
Et les amoureux du soleil au cœur
Quand nous chanterons le temps des cerises
Sifflera bien mieux le merle moqueur.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona. Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d'escriptors de generacions precedents.

El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d'alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976.

El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978).

Publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d'una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona.