VÍDEOS..., MÚSICA..., RELATS PERSONALS..., I PRINCIPALMENT... LLIBRES

divendres, 17 de juny del 2011

(329) MUERTE EN LA FENICE de DONNA LEON (1942). Planeta. 283 páginas

Muerte en la Fenice es la primera novela que tiene como protagonista al comisario Guido Brunetti y como todas las de la serie se desarrolla en la ciudad de Venecia. Fue publicada en 1992. Posteriormente Donna Leon escribió otras como Muerte en un país extraño, Vestido para la muerte, Muerte y juicio, Acqua alta, Mientras dormían, Nobleza obliga,...

El argumento de Muerte en la Fenice: Durante una representación de La Traviata, en el teatro veneciano de La Fenice, el renombrado director de orquesta Helmut Wellauer aparece muerto. El comisario Brunetti entra en escena cuando se confirma que la muerte la ha provocado un envenenamiento con cianuro potásico. Al recopilar nombres de posibles sospechosos, el policía se sorprende ante la cantidad de enemigos que el músico había llegado a crearse a lo largo de su trayectoria profesional.

Una novela policíaca (novela negra se le suele llamar) con una trama fácil de seguir, no especialmente brillante, pero que sirve para pasar un rato y en este caso, con el aliciente de que el escenario sea la ciudad de Venecia.

dissabte, 11 de juny del 2011

(328) POESIA COMPLETA (r2) de MIQUEL MARTÍ I POL (1929-2003). Labutxaca. 808 pàgines

Fa tres anys vaig llegir aquest llibre de poemes per primera vegada, encara que ja conexia algunes poesies. Hi ha llibres que de tant en tant et ve de gust rellegir. Aquest és el cas.

Miquel Martí i Pol neix a Roda de Ter i mor a Vic. És el poeta més popular i més llegit de la literatura catalana del segle XX. La seva obra ha estat marcada pel compromís civil i polític i per la malaltia, l'esclerosi múltiple, que va patir des de que tenia 40 anys.
Entre els seus llibres destaquen El poble, La fàbrica, Estimada Marta, L'àmbit de tots els àmbits, Primer llibre de Bloomsbury, Llibre d'absències, Els bells camins, Suite de Parlavà, Un hivern plácid, Llibre de solituds i Haikús en temps de guerra.Aquesta Poesia completa aplega en un sol volum els trenta-cinc llibres "canònics" de Martí i Pol ordenats cronològicament, 970 poemes que composen la gairabé totalitat de la seva obra poètica.

Un llibre imprescindible pels amants de la poesia de Martí i Pol, el poeta del poble en una edició de butxaca, i amb un preu força asequible.
Pels que vulguin conèixer més de la vida o bé estinguin interessats en llegir alguns del seus poemes, he fet una selecció de llocs d'internet que em semblen força atractius:
Article de Viquipèdia en català. Es pot trobar un resum de la seva biografia, premis que ha rebut i un catàleg de la seva obra publicada.
Pàgina dedicada a Miquel Martí i Pol, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya.
Auca de Miquel Martí i Pol. Molt bona
Pàgina de la XTEC en que es recollen els Poemes escrits pels més petits: Bon profit i Per molts anys.Recull de cançons escrites per Martí i Pol i Lluís Llach.


Triar un dels gairabé mil poemes que hi ha en el llibre és difícil, però en quedo amb Lletra a Dolors, estret del Llibre d'absències (1984). La Dolors Feixas va ser la dona de Martí i Pol des de 1956 en què es van casar fins que aquesta va morir, l'any 1984.



Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina;
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

divendres, 10 de juny del 2011

PLOU A MUNTANYA de MIQUEL MARTÍ I POL

Plou a muntanya,
la boira freda
s'esfilagarsa.
De l'ample serra
les grans espatlles
reben, calmoses,
l'embat de l'aigua
i els llacs s'emplenen
de fades boges,
nues i blanques.
El vent s'afua,
passa i traspassa,
corrent amb fúria
per entre els arbres;
besa les roses
i amb grans riatlles,
uns cops alegres,
d'altres irades,
la torrentera
que fuig poruga
per entre cingles
frisós empaita.

dimarts, 7 de juny del 2011

(327) EL GRAN DISEÑO de STEPHEN HAWKING (1942-2018) y LEONARD MLODINOW (1954). Círculo de Lectores. 228 páginas

He hecho un paréntesis en las lecturas habituales -narrativa, poesía- para ponerme con un libro de ciencia. Y no es uno cualquiera. Se trata de El gran diseño, el último libro del gran físico inglés Stephen Hawking, escrito en colaboración con Leonard Mlodinow, también doctor en Física.

El libro tiene poco más de doscientas páginas y ha valido la pena leerlo. Pero al tratarse de una obra científica, para llegar a comprenderlo del todo se requieren algunos conceptos de física de los que carezco. Sigo sin saber que es eso de la teoría o la física cuántica que nombra constantemente en el libro. Tampoco tengo ni idea de la teoría M -en el glosario dice que es una teoría fundamental de la física que es candidata a ser teoría de todo-. De todas formas, las tesis fundamentales que expone se entienden perfectamente.

En los primeros capítulos examina la historia de los conocimientos científicos sobre el universo comenzando con los filósofos griegos hasta llegar a Copérnico y Galileo.

Los autores dicen que de la misma manera que la Tierra es solo uno de los planetas del Sistema Solar y que la Via Láctea es solo una de las muchas galáxias existentes, lo mismo pude aplicarse a nuestro universo: puede ser uno de un gran número de universos, pero únicamente algunos soportarían la vida y nosotros nos encontramos en uno de esos.

Quizás la afirmación más polémica es cuando hablan de la creación de esos universos: "Su creación, sin embargo, no requiere la intervención de ningún Dios o ser sobrenatural, sino que dicha multitud de universos surge naturalmente de la ley física: son una predicción científica". De esta manera tiran por tierra el creacionismo de las religiones. Cada uno que piense lo que quiera, pero personalmente me fio más de la ciencia que de las teorías religiosas basadas en leyendas o historias sin ninguna base científica.