VÍDEOS..., MÚSICA..., RELATS PERSONALS..., I PRINCIPALMENT... LLIBRES

dijous, 3 d’abril del 2014

(392) LOS AÑOS DE PEREGRINACIÓN DEL CHICO SIN COLOR de HARUKI MURAKAMI (1949). Círculo de Lectores. 312 páginas

La historia gira en torno a Tsukuru Tazaki, un ingeniero de treinta y seis años que vive en Tokio y se dedica a diseñar y construir estaciones de ferrocarril. Cuando comienza a salir con Sara, una mujer dos años mayor que él, se siente atraído, pero ciertas cuestiones que creía resueltas comienzan a inquietarlo. Estas tienen que ver con un suceso que le ocurrió dieciseis años atrás en su juventud, cuando aún iba a la universidad. Sus cuatro mejores amigos: Aka, Ao, Shiro y Kuro, deciden cortar su amistad bruscamente sin dar explicación. La experiencia resulta tan dolorosa y deprimente para Tsukuru que incluso contempló la idea de suicidarse, pero logró sobreponerse. Ahora, para sanar definitivamente la herida y continuar su relación con Sara, Tsukuru emprende una búsqueda para averiguar qué es lo que sucedió exactamente.

Me ha gustado la historia. Leí el libro casi de tirón, pero el final resulta un tanto decepcionante. Da la impresión de un final inacabado.

Los personajes de Murakami son originales: tienen un halo de misterio que nos atraen y se mueven en un mundo a medio camino entre la realidad y el sueño. La frontera entre ambos no siempre está clara. Esto lo podemos observar no solo en este libro sino también en las otras obras que leí del mismo autor: Tokio Blues y 1Q84 (este último en tres tomos).




dimecres, 2 d’abril del 2014

(391) DISPARA, JO JA SÓC MORT de JULIA NAVARRO (1953). Rosa dels Vents. 909 pàgines

"Hi ha moments a la vida en què l'única manera de salvar-te és morint o matant". Amb aquesta inquietant frase comença aquesta novel.la històrica, un llibre intrigant també pel títol i que finalitza de manera igualment sorprenent.

La novel.la explica la història de dues famílies: els Zucker, jueus, i els Ziad, àrabs palestins, a qui els uneixen uns profunds llaços d'amistad i estima. El lector es troba continuament amb l'incertidumbre sobre si l'afecte s'imposarà a unes diferències polítiques que es van fent cada vegada més grans a mesura que avança la narració o si, pel contrari, el conflicte que es veu venir des de les primeres pàgines terminarà per enfrontar a aquestes dues famílies.

Personalment, és un llibre que m´ha agradat força. Malgrat les nou-centes pàgines i la gran quantitat de personatges que hi apareixen, es llegeix amb facilitat. La història es situa des de finals del segle XIX fins la meitat del segle XX i ens serveix per entendre l'actual conflicte de l'Orient Pròxim entre jueus i palestins.

Encara que els escenaris i els temps històrics són diferents, Dispara, jo ja sóc mort, està en la linia de les altres novel.les de Julia Navarro que he llegit (en castellà): La Biblia de barro, La sangre de los inocentes i Dime quien soy.

Finalment, agrair l'encert de la persona que fa uns mesos em va regalar aquest llibre.

Deixo el booktrailer que he trobat a Internet.