MANUEL DE FALLA (1876-1946). EL SOMBRERO DE TRES PICOS. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Director: Lawrence Foster

PARTE I (00:10) Introducción (01:30) La Tarde (06:46) Danza de la molinera (Fandango) (10:16) Las uvas PARTE II: (14:41) Danza de los vecinos (Seguidillas) (18:09) Danza del molinero (Farruca) (26:03) Danza del corregidor (32:49) Danza final (Jota)

ANTONIO VIVALDI (1678-1741). GLORIA en Re Mayor, RV 589. University of North Texas: Collegium Singers & Baroque Orchestra. Director: RICHARD SPARKS

(00:18) Gloria in excelsis Deo (Chorus) (02:48) Et in terra pax (Chorus) (07:46) Laudamus te (Sopranos I and II) (10:04) Gratias agimus tibi (Chorus) (10:27) Propter magnam gloriam (Chorus) (11:17) Domine Deus (Soprano) (14:32) Domine, Fili unigenite (Chorus) (16:41) Domine Deus, Agnus Dei (Contralto and Chorus) (20:34) Qui tollis peccata mundi (Chorus) (21:40) Qui sedes ad dexteram Patris (Contralto) (24:14) Quoniam tu solus sanctus (Chorus) (25:00) Cum Sancto Spiritu (Chorus)

LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-1827). Piano Concerto No. 5 in E flat major Op. 73. Staatskapelle Berlín. Director: DANIEL BARENBOIM

1. (00:01) Allegro

2. (21:12) Adagio un poco mosso

3. (29:17) Rondo. Allegro

W.A.MOZART (1756-1791). Clarinet concerto in A major, K.622

1. (00:04) Allegro

2. (11:58) Adagio

3. (19:06) Allegro

LLIBRES LLEGITS AL TRIMESTRE

Clicant a sobre del títol de cada llibre, s'accedeix a la ressenya corresponent

1. HISTÒRIA DE CATALUNYA de NORBERT FONT I SAGUÉ. Una història de Catalunya escrita l'any 1899.

2. LA NOVA NORMATIVA A LA BUTXACA de NEUS NOGUÉ SERRANO. Útil per consultar les novetats de gramàtica i ortografía catalana.

3. PINYOLS MADURS d' ISIDRE GRAU. Vuitanta-cinc relats curts.

4. PATRIA de FERNANDO ARAMBURU. Una gran novela ambientada en el País Vasco en los últimos años de la existencia de ETA.

5. EN PERILL D'EXTINCIÓ de PAU VIDAL. Cent paraules catalanes per salvar.

6. JO CONFESSO de JAUME CABRÉ. Una complexa novel.la molt recomanable.

7. YO JULIA de SANTIAGO POSTEGUILLO. Novela sobre la vida de Julia Domna, esposa del emperador Séptimo Severo.

8. LA LEY DE LOS JUSTOS de CHUFO LLORENS. Ubicada en Barcelona a final del siglo XIX.

9. LA FILLA DE LILITH de GLÒRIA SABATÉ. Gran novel.la històrica ambientada a Barcelona al segle XIV.

10. LA SAGRADA FAMILIA de GIJS VAN HENSBERGEN. Un estudio sobre esta obra universal.

11. HISTÒRIA UNIVERSAL DE CATALUNYA. Director: BORJA DE RIQUER. Original història de Catalunya des dels orígens fin l'actualitat.

(449) HISTÒRIA MUNDIAL DE CATALUNYA. Director: BORJA DE RIQUER (1945). 953 pàgines (EBOOK). Edicions 62

El catedràtic d'Història Contemporània Borja de Riquer i Permanyer dirigeix aquesta obra, amb l'assessorament de Joaquim Albareda, Miquel Molins, Isabel Rodà i Josep M. Salrach. En són els autors 98 especialistes en les diferents etapes històriques.

Es tracta d'un llibre d'història, però diferent quan a la seva estructura. És un recorregut per la història de Catalunya, integrat per 124 dates-episodis i que abasta des dels primers homínids que habitaren el territori, fa uns quants centenars de milers d'anys, fins l'actualitat: "2017. Una singular declaració d'independència" és el títol de l'últim capítol que fa referència a la singular declaració del Parlament de Catalunya del 27 d'octubre de fa un any.

Cadascun d'aquests 124 episodis, de curta extensió -sis, set pàgines-, està escrit per un especialista en el tema i finalitza amb algunes obres que ens poden ser útils com a ampliació del contingut. Com és lògic, el nombre de capítols dedicats al temps actual és superior als que parlen de l'antiguitat. Així, si els deu segles de l'Edad Mitjana està explicat en 23 episodis, la història des del 1900 fins ara ocupen 44 capítols.

Una altra curiositat i que el fa diferent és que parla de temes que solen ignorar els clàssics llibres de història. Per posar dos eixemples: la revolución que va suposar per moltes families l'aparició del cotxe SEAT 600, l'any 1957 i l'impacte del 0-5 del Barça al Madrid en el Bernabéu al 1974 amb Johan Cruyff com a figura.

Un bon llibre, recomanable, que es pot llegir d'una tirada, com he fet jo o com a consulta puntual. Trobo a faltar l'absència d'alguns mapes, gràfics, fotos o esquemes que en alguns moments ens podríen ser útils.

CARLES BAGUER (1729-1783). Simfonia nº 5 en Re Major

G.F. HÄNDEL (1685-1759). DIXIT DOMINUS. Monteverdi Choir. English Baroque Soloists. Director: John Eliot Gardiner

1. (00:02) DIXIT DOMINUS

2. (05:47) VIRGAM VIRTUTIS TUAE

3. (08:49) TECUM PRINCIPIUM IN DIE VIRTUTIS

4. (11:54) JURAVIT DOMINUS

5. (14:30) TU ES SACERDOS IN AETERNUM

6. (15:58) DOMINUS A DEXTRIS TUIS

7. (19:01) JUDICABIT IN NATIONIBUS

8. (23:01) DE TORRENTE IN VIA BIBET

9. (27:18) GLORIA PATRI ET FILIO

10. (35:54) DE TORRENTE IN VIA BIBET (Repet.)

G.F. HÄNDEL (1685-1759). Oratorio "MESSIAH". Libreto de CHARLES JENNES

10. AL MUSEU (taller de lectura i escriptura 10)

Retaule de la Mare de Déu i Sant Antoni Abat.
Anònim. Cap a 1378-1390
Talla en pedra policromada i daurada amb pa d'or
Procedeix de l'esglèsia del Salvador de Gerb (Noguera)

A la seva formació professional, l’art no havia estat materia d’estudi. Malgrat això, sovintejava els museus de tota mena.

Avui la Sònia era davant la porta d’entrada del MNAC on tenia una magnífica vista de la ciutat que s’estenia als seus peus. Des d’ allà, la vida a Bàrkino transcorria amb força calma.

Un cop dins del museu, s'adreçà a la sala del Gòtic i de totes les meravelles que va trobar, una sobretot li cridà l’atenció. S'apropà al cartell explicatiu i va llegir: “Retaule de la Mare de Déu i Sant Antoni Abat. Cap a 1378-1390”.

Colpida d’emoció, seiè al banc del davant i contemplà  durant una bona estona aquelles esbeltes torres que semblaven competir per arribar al cel.

De ben segur, va pensar, que al gran Gaudí, aquell retaule gòtic l’havia servit d’inspiració quan va diseñar la seva obra més universal.

J.B. VANHAL (1739-1813). Sinfonía en re menor (BRYAN d1)

G.C. WAGENSEIL (1715-1777). Sinfonía WV 418 en sol menor

QUEEM. BOHEMIAN RHASPSODY

9. PASSEIG PER BARCINO (taller de lectura i escriptura 9)

Un dissabte qualsevol de tardor i els dies cada vegada més curts, però el sol matinal feia que la temperatura fos agradable i convidava a passejar.

La Sònia es trobava a la Plaça Nova, davant de la Porta Praetoriana, una de les quatre portes d’entrada a la ciutat fundada fa dos mil.lennis per l’emperador Octavi August. Unes lletres en bronze, d’època actual, d’un metre d’alçada plantades al terra certificaven el nom d’aquella ciutat “B-A-R-C-I-N-O”. Al costat veié la imponent façana de la catedral, gòtica? Sí, de finals del segle XIX, va escoltar que algú deia irònicament.

Agafà els carrers de la Tapineria i del Sots-Tinent Navarro on va contemplar les restes que encara queden de la gran muralla dels segles III i IV. Va seguir uns metres i girà a la dreta fins el carrer d’en Regomir on hi havia la porta oposada a l’anterior, la Porta de Mar. Prop d’allà, el romans havien construit unes termes públiques. Pujà pel que en aquells temps era la via principal, l’anomenat Decumanus Maximus fins l’actual plaça de Sant Jaume. 

Al carrer del Paradís, una placa ens anuncia el punt més alt de la ciutat en aquella època, el Mont Tàber, 16,9 metres, i allà mateix, les quatre immenses columnes que encara resten del temple d’August. Veient-les, a la Sònia li va ser fàcil imaginar-se com seria de magestuós, així com l’enorme explanada que ocupava el Fòrum, on ara trobem el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament. I es que, malgrat els anys que han passat, el centre de poder continua al mateix lloc.

(448) LA SAGRADA FAMILIA de GIJS VAN HENSBERGEN (1958). Penguin Random House Grupo Editorial. 165 páginas (EBOOK)

Reseña del editor: Antoni Gaudí es uno de los arquitectos más influyentes del último siglo. Amado y denostado a partes iguales, podríamos afirmar que su obra se cuenta entre las que han sufrido mayores malinterpretaciones en la historia reciente: mientras algunos -Pablo Picasso o Georges Orwell, entre ellos- le dedicaban terribles adjetivos, otros quedaban cegados por la belleza de sus creaciones, incapaces de ir más allá del innegable atractivo de sus fachadas.

Inteligente y desmitificador, este libro busca hacer justicia con la que es, sin lugar a dudas, su obra maestra, a la que Gaudí dedicó la mayor parte de su vida. Inspirada por un arquitecto tan genial como contradictorio, capaz de aunar la inventiva más auténtica y revolucionaria con la sencillez del arte popular, La Sagrada Familia constituye un sobresaliente trabajo de divulgación histórica que nos habla de la aventura de construir un templo en pleno siglo XX, de forma artesanal, en una ciudad azotada por diversas revueltas sociales y anticlericales, y con el mecenazgo casi exclusivo de feligreses de clase humilde.

Mucho más que una guía, este libro es la audaz reconstrucción de un edificio icónico -seguramente el más representativo de Barcelona- y del hombre que le dio vida.

Valoración: Me llamó la atención el título del libro, La Sagrada Familia, el paraíso terrenal de Gaudí. También me pareció curioso que un autor holandés, Gils Van Hensberger se interesase por el estudio de este símbolo de la ciudad de Barcelona.

En el libro se habla de Gaudí, de sus vivencias en su ciudad natal, Reus, y de sus obras anteriores y posteriores a que se hiciese cargo de la que es su obra más universal. También nos explica del proceso de construcción del templo, en vida de Gaudí y después de este. Se acompañan unas imágenes que por desgracia en el EBOOK están en blanco y negro y con una definición bastante mala. Supongo que en la edición en papel, este aspecto mejora bastante. Pero el libro no me ha entusiasmado, incluso algunos capítulos -solo tiene siete- los he encontrado aburridos. Pero como es poco extenso, no me ha costado demasiado leerlo hasta el final.

G.F. HÄNDEL (1685-1759). Zadok the Priest

G.F. HÄNDEL (1685-1759): Concerto grosso “Alexander's Feast”, Sonata a cinque, 3 Oboe Concertos. (The English Concert, director: Trevor Pinnock)

(00:00) Concerto grosso “Alexander´s Feast” in C major, HWV 318

1. Allegro 2. Largo 3. Allegro 4. Andante ma non presto

(12:40) Sonata a cinque in B flat major, HWV 288

1. Andante 2. Adagio 3. Allegro

(21:54) Concerto No. 1 for Oboe and String Orchestra in B flat major, HWV 301

1. Adagio 2. Allegro 3. Siciliana. Largo 4. Vivace

(29:52) Concerto No. 2 for Oboe and String Orchestra in B flat major, HWV 302a

1. Vivace 2. Fuga. Allegro 3. Andante 4. Allegro

(37:47) Concerto No. 3 for Oboe and String Orchestra in G minor, HWV 287

1. Grave 2. Allegro 3. Sarabande. Largo 4. Allegro

8. UNA GRAN VERITAT (taller de lectura i escriptura 8)

Encara s’estava recuperant del gran sotrac que va suposar la pèrdua de l’avi. Per això, li va semblar que l’escalfor d’aquella llet pura, tot just munyida, que l’havia preparada la mare, li renovava l’esperit. Només havien passat tres dies i a la Sònia li semblava que tot plegat havia estat un malson, però no, la veritat és que mai més tornaria a veure l’avi. 

A la solitud de la seva cambra, havia reflexionat sobre el sentit de la vida i la injusticia de la mort, o potser no, potser era al contrari, la mort era la gran justicia de la vida que igualava a tothom: homes i dones, rics i pobres, blancs i negres,…

Una gran veritat que sempre tenia present la consolava: ningú no desapareix del tot mentre hi hagi algú que el recordi.

G.F. HÄNDEL (1685-1759): Concerto Grosso in C Major "Alexander's Feast". HWV 318. Seattle Baroque Orchestra

  

1. (00:10) Allegro

2. (03:55) Largo
3. (05:32) Allegro
4. (09:13) Andante non presto

(447) LA FILLA DE LILITH de GLÒRIA SABATÉ. Ediciones B. 243 pàgines (EBOOK)

Resum de l'editor: (el copio literalment perquè és una bona sinopsi del contingut de la novel.la)

"Barcelona, hivern de 1377.

El bordell de Viladalls, pudent a fems i a misèria humana, es desperta horroritzat amb la troballa del cos sense vida d'un dels seus clients habituals, amb els collons arrencats i el rostre desencaixat pel dolor i la por. El primer de molts. 

Joan Marçol, cirurgià barber de prestigi i encisat per les novetats mèdiques poc ortodoxes que emanen de la universitat, serà l'encarregat d'investigar el succés. Comptarà amb l'ajut del jove Hasday Benvenist, jueu i alquimista apassionat, de l'excèntrit canonge regular del Sant Sepulcre, en Pelegrí i de na Maria la remeiera, dona amb un do especial que viu de la venda d'herbes i de remeis màgics i curatius.

Tots junts iniciaran una recrea que els portarà pels indrets més foscos i misteriosos de la ciutat, on descubriran la venjança i la traició, el poder de la cobdícia i de l'amor... i l'existència d'una criatura antiga i primogènia que ha estat despertada i té gana."

Valoración personal: Una excel.lent novel.la històrica, però alhora també una novel.la negra i novel.la fantàstica, plena de misteri i mitologia. Amb un llenguatge exquisit i acurat ens fa un retrat de la Barcelona de la segona meitat del segle XIV durant el regnat de Pere el Cerimoniós, una ciutat bruta, fosca, plena de captaires i prostitutes; una ciutat on la convivència entre cristians i jueus és cada cop més difícil i que acabarà amb l'expulsió d'aquets últims l'any 1391. S'allunya de la típica novel.la històrica voluminosa i en només dues-centes cinquanta pàgines ens fa un relat apassionant. Està dividida en tres parts -Primera lluna plena, Segona lluna plena i Lluna negra- i 69 capítols, curts però intensos. I un final... magnífic i sorprenent.

Una imatge de Lilith

És la primera novel.la de la Glòria Sabatè, i esperem que darrera d'aquesta hi hagin moltes més perquè és una autora que val la pena llegir. Demostra un gran domini de la llengua, de la tècnica narrativa i descriptiva i un coneixement profund de l'època -és especialista en història de l'edad mitjana-. Com que m´ha sapigut a poc, no m´he pogut estar d'una relectura, més plaent fins i tot que la primera lectura.
Una novel.la molt recomanable.

Cal dir que Lilith és una figura llegendària del folklore jueu, d'origen mesopotàmic. Està considerada com la primera esposa d'Adam, anterior a Eva. Segons la llegenda abandonà l'Edèn per propia iniciativa, es va instalar a prop del mar Roig i es va convertir en un dimoni. Se la representa amb l'aspecte d'una dona de gran bellesa i a vegades amb ales. A la novel.la es va intercalant passatges on s'explica la seva història.

(446) LA LEY DE LOS JUSTOS de CHUFO LLORENS (1931). Editoria Grijalbo. 1304 páginas (EBOOK)

Hace diez años había leído una obra anterior de Chufo Llorens, Et donaré la terra -Te daré la tierra en castellano-, una novela histórica ambientada en la Barcelona del siglo XI.

La ley de los justos, aunque algunos capítulos transcurren en Cuba, también se ubica en Barcelona, en este caso, en la última década del siglo XIX; concretamente entre 1888, el año de la primera Exposición Universal de Barcelona y el 1898 en que tiene lugar la independencia de Cuba, dos hechos de gran trascendencia para la ciudad y el país.

La novela está protagonizada por Práxedes Ripoll, un rico empresario burgués y su familia: su esposa Adelaida, sus hijos Germán y Antonio; su cuñado Orestes Guañabens, Renata, la esposa de este, y Candela, la hija de ambos. Junto a estos, tienen un protagonismo importante personajes históricos como el sacerdote y escritor, Cinto Verdaguer, Claudio López, marqués de Comillas y Santiago Salvador, el anarquista que lanzó la bomba en el Liceo de Barcelona el 7 de noviembre de 1983 y que causó 20 muertos. Este hecho de mezclar personajes históricos con otros ficticios es característico de las novelas históricas.

A finales del siglo XIX Barcelona vive una época de esplendor. Una burguesía próspera y culta, exhibe su elegancia en fiestas y veladas musicales. Pero al otro lado de la ciudad, donde las calles se estrechan y huelen a pobreza, el rencor y la injusticia están fraguando una revolución capaz de recurrir a la violencia más descarnada.

Básicamente, este es el ambiente en que se desarrolla el libro. 

Es una novela que engancha pero considero que hay aspectos claramente mejorables. En primer lugar, la extensión  me parece excesiva. Creo que no son necesarias mil trescientas páginas -en formato EBOOK que es como la he leído- para contar la historia. Se agradece llegar al final. Por otra parte, más que una novela histórica parece una novela rosa, una historia de buenos y malos poco creible. Hay situaciones y personajes muy forzados; por citar alguno, la historia de Juan Pedro Bonafont/Jerónimo Cifuentes. La parte novelesca es la que priva por encima de la histórica y en el lenguaje, hay expresiones y frases actuales que difícilmente pueden atribuirse a personas del siglo XIX. Por todo ello, me cuesta clasificar este libro como novela histórica.

7. LA TRISTA TROBADA (taller de lectura i escriptura 7)

Les dues dones van estar un moment abraçades. L’Alba, la cosina de la Sònia, feia uns grans esforços perquè les llàgrimes que li omplien els ulls no saltessin com una riuada.
Eren gairabé de la mateixa edat i de petites, al poble, tingueren una bona relació: van compartit moltes estones d'alegries i de jocs i també, com no podia ser d'una altra manera, alguna petita baralla infantil que al cap d'una estona ja estava oblidada. La vida les havia portat per camins diferents: l’una s´havia quedat al poble, La Vall del Segre, on eren ara i la Sònia vivia i treballava a Barcelona.
Es tornaven a trobar, però amb un motiu ben trist: la mort de l’avi Anton, el pare dels seus pares, aquell home tan bondadós, tan intel.ligent, tan savi…  un home amb tots els ets i uts. Si més no, aquesta seria la imatge que la Sònia sempre guardaria d’ell.

MISA SANTA CECILIA de JOSEPH HAYDN (1732-1809). Catedral St Etienne de Toulouse

 1. (00:00:08) KYRIE I                                              

 2. (00:03:25) CHRISTE

 3. (00:06:55) KYRIE II

 4. (00:10:18) GLORIA IN EXCELSIS
 5. (00:13:44) LAUDAMUS
 6. (00:17:40) GRATIAS
 7. (00:21:17) DOMINE
 8. (00:27:50) QUI TOLLIS
 9. (00:34:52) QUONIAM
10. (00:38:54) CUM SANCTO
11. (00:43:50) CREDO IN UNUM DEUM
12. (00:48:07) ET INCARNATUS
13. (00:56:38) ET RESURREXIT
14. (01:02:25) SANCTUS
15. (01:04:28) BENEDICTUS
16. (01:11:35) AGNUS DEI
17. (01:13:51) DONA

6. ASSEGUDA SOBRE UNA ROCA (taller de lectura i escriptura 6)

Estava asseguda sobre una roca, pensativa, mirant la vall que tenia als seus peus. Ja feia cinc anys d'aquell estiu que la Sònia havia conegut a en François, el poca-solta francès del que s'havia enamorat i que sembla que l'habia oblidada. Ella, sempre que podia tornava al poble, però d'ell, ni rastre.

Els primers mesos van sovintejar les trucades telefòniques que cada vegada van ser menys freqüents. 

No entenia què havia pogut passar. Fins i tot, alguna vegada li havia anat pel cap agafar el cotxe i en tres hores, presentar-se a Carcassonne, la ciutat on ell vivia. Però, i si no el trobava? o pitjor encara, i si ja no vivia sol?. Així que va descartar aquella pensada. Si volia alguna cosa, ja sabia on trobar-la.

JOHAN SEBASTIAN BACH (1685-1750). MAGNIFICAT en Re Mayor, BWV 243. Le Concert des Nations & La Capella Reial de Catalunya. Director: JORDI SAVALL

 1. (00:08) Magnificat (Coro)

 2. (03:05) Et exultavit (Aria: Soprano 2)

 3. (05:28) Quia repexit (Aria: Soprano 1)

 4. (07:53) Omnes generationes (Coro)

 5. (09:12) Quia fecit mihi magna (Aria: Bajo)

 6. (11:05) Et misericordia (Duo: Contratenor / Tenor)

 7. (14:18) Fecit potentiam (Coro)

 8. (16:17) Deposuit potentes (Aria: Tenor)

 9. (18:16) Esurientes implevit bonis (Aria: Contratenor)

10. (21:05) Suscepit Israel (Coro)

11. (23:22) Sicut locutus est (Coro)

12. (24:52) Gloria Patri (Coro)

(445) YO, JULIA de SANTIAGO POSTEGUILLO (1967). Editorial Planeta. 610 páginas (EBOOK)

De Santiago Posteguillo había leído las dos trilogías publicadas con anterioridad, la dedicada a Escipión el Africano (236 a.C. - 183 a.C.) -Africanus, Las legiones malditas y La traición de Roma- y la dedicada al emperador Trajano (53 d.C. - 117 d.C.) -Los asesinos del emperador, Circo Máximo y La legión perdida-

En Yo, Julia, novela que ha obtenido el Premio Planeta 2018, la protagonista es una mujer, Julia Domna (170-217), la esposa del emperador romano Septimio Severo (145-211), una mujer de origen sirio, poco conocida, pero que consigue instaurar una dinastía imperial. Es un caso poco frecuente en el Imperio Romano donde las mujeres, aunque pudiesen ostentar el rango de Augusta si el emperador se lo concedía, esto solo era a título honorífico. Las esposas de los emperadores nunca tenían poder real ni sobre las legiones ni sobre las grandes decisiones del gobierno. En la novela se narra el ascenso vertiginoso de Julia y una vez asentada en el poder terminará siendo la mujer más poderosa e influyente de toda la historia del Imperio Romano -palabras del autor-.

Septimio Severo

La narración solamente abarca desde el año 192 hasta el 197 d.C. y está dividida en cinco partes, cada una dedicada a uno de los cinco emperadores enemigos de Julia: Cómodo, Pértinax, Juliano, Nigro y Albino -todos ellos se suceden en poco tiempo, a veces meses y mueren de forma trágica-.

El libro está en la linea de los otros de Santiago Posteguillo, así que a sus muchos seguidores no les decepcionará: ambientado en la época de la Roma clásica, un gran número de personajes que intervienen -la mayoría históricos-, narración lineal en el tiempo, fácil de leer, capítulos cortos y muy bien documentado. 

Se completa con unos apéndices bastante interesantes e ilustrativos: un mapa del Imperio romano de la época, planos de las batallas que se narran en el libro - en este caso, las batallas de Issus y Lugdunum-, y un glosario de términos latinos.

5. ESTIU AL POBLE (taller de lectura i escriptura 5)

Encara que vivia a Barcelona, un parell de setmanes d'estiu, si més no, buscava la tranquil.litat a La Vall del Segre, el poble on havia nascut i on havia viscut fins que va marxar a estudiar a la capital.

Les tardes, la Sònia solia passar-les a l'ombrívol bosc d'alzines que havia a prop, on la temperatura estival no era tan rigurosa.

Ja tenia vint anys. Els seus cabells, d' un ros daurat, li arribaven prop de la cintura i feia contrast amb uns ulls negres que cridaren l'atenció del noi.

- Sóc en François, -va dir en català però amb un accent francès prou evident-. Els meus avantpassats eren d'aquí i jo visc a Carcassonne.

Es van trobar algunes vegades més al poble i la relació es consolidà: va ser un estiu de llargues converses, de projectes de futur, d'ilusions; però al final, també de paraules buides i de promeses incomplertes. Cinc anys després  i no s´havien tornat a veure.

- C'est la vie, com diria en François, va pensar la Sònia

(444) JO CONFESSO (r2) de JAUME CABRÉ (1947). Editorial Proa. 639 pàgines (EBOOK)

Havia llegit el llibre al 2012, pocs mesos després de la seva publicació, però en castellà que era la versió que tenia en aquells moments. Sóc dels que pensen que els llibres s'han de llegir en la llengua que es van escriure, sempre que es tingui prou competència per fer-ho, és clar. Per això tenia un deute amb aquesta novel.la que ara he pogut saldar.

De Jaume Cabré he llegit tres obres: L'ombra de l'eunuc, Les veus del Pamano i La teranyina. Particularment, crec que Jo confesso les supera. Es nota la dedicació de l'autor durant vuit anys a escriure aquesta.

Jo confesso és una gran novel.la. Està escrita en forma d'una extensa carta que el protagonista, Adrià Ardèvol escriu al que ha esta el seu gran amor, Sara, el nom de la qual no apareix fins ben avançada la història. És un relat introspectiu de l'Adrià quan comença a detectar els primers símptomes d'una malaltia degenerativa que acabarà amb la seva activitat intelectual.

L'Adrià, nascut a Barcelona l'any 1946 és una persona singular: un superdotat que parla més de deu idiomes, toca el violí, escriu llibres,... Però també és un home solitari, amb moltes mancances, poc estimat des de la seva infància i així ho explica al principi de la novel.la: "Fins ahir a la nit, caminant pels carrers de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable. De sobte havia entès que sempre havia estat sol, que mai no havia pogut comptar amb els pares ni amb un Déu a qui encarregar la cerca de solucions...".

L'altre gran protagonista de la història és un famós violí del segle XVIII, un instrument de valor econòmic i històric incalculable que havia comprat el pare d'Adrià i que porta associat a la seva existència una negra història de robatoris i crims.

Amb aquests elements i una llarga llista de personatges, Jaume Cabré fa un recorregut per la història des del segle XIV fins l'actualitat: passegem per Girona i els monastirs del Pallars dels segles XIV i XV, la Inquisició, l'Alemanya nazi, la Barcelona dels anys 40 i 50 i els primers anys del segle actual. En aquest recorregut trobem les diverses tipologies del mal: intolerància, fanatisme, totalitarisme, enveja, hipocresia, crueltat,...

És una obra complexa: les diverses històries s'entrellacen, hi ha salts en el temps, es fan coincidir persones de diferents èpoques, la narració passa de primera a tercera persona i tot en el mateix paràgraf. Aquest recurs, que pot despistar al lector, demostra la capacitat narrativa i la genialitat de l'autor.

En aquest video, Manel Fuentes entrevista a Jaume Cabré i parlen del llibre

4. AIXÒ ÉS LA PRIMAVERA (taller de lectura i escriptura 4)

Inspirada per la suggerent música que sona, el primer del quatre concerts que el genial Vivaldi, fa tres-cents anys va dedicar a les estacions, la Sònia, a la página d'avui, vint-i-sis de maig, anotava al seu diari: "La primavera ha esclatat amb força, interrumpent la pluja que durant tot l'any donava vida i grissos a la vall. Els ocells la saluden i canten feliços, les fonts ragen amb alegria i els camps s'omplen de flors de tots els colors.

Però de sobte, el cel s'omple de núvols negres i trons i llamps anuncien la tempesta que s'apropa.

Això és la primavera"

(443) EN PERILL D'EXTINCIÓ de PAU VIDAL (1967). Editorial Empúries. 70 pàgines (EBOOK)

Pau Vidal va nèixer a Barcelona. És filòleg, traductor i escriptor. També és l'autor dels mots encreuats de l'edició catalana del diari El País. Ha rebut diversos premis literaris per llibres com Homeless (2002), Aigua bruta (2006), Fronts oberts (2011)... Com a traductor es dedica sobretot a traduir prosa narrativa de l'italià al català.

En perill d'extinció, editat per primera vegada al gener del 2010, porta com a subtítol Cent paraules catalanes per salvar, és un petit llibre -només setanta pàginas en format Ebook- que com diu l'autor a la introducció "no és una llista de paraules cultes que només coneixen els saberuts sinó tot el contrari, un aplec de terminologia popular, sovint col.loquial, que encara és viva però que es diu cada dia menys... Vol ser una contribució pràctica al debat sempre recurrent sobre la salut del català".

Cada una d'aquestes paraules, que podrien ser moltes més de cent, està tractada  amb rigor, explicant en alguns casos el seu origen i sempre citant textos literaris, moderns o antics, on apareix.

M'ha sorprès trobar algunes paraules en aquesta llista, paraules com bòfia, bugadera, enguany, enraonar, ensumar, paperina, queviures, romanços, xampany,... Sense ser un expert en el tema, considero que són d'ús comú entre els cataloparlants. He tingut la sort d'assistir avui a una conferència-xerrada de l'autor, força interessant per cert, -Català correcte o genuí?- i he fet aquest comentari.

(442) PATRIA de FERNANDO ARAMBURU (1959). Tusquets Editores. 646 páginas

¿De que va el libro?:

Patria nos cuenta la historia de dos familias que viven en un pueblo, cuyo nombre no aparece en el libro, a poca distancia de San Sebastián. Estas familias desde siempre han estado unidas por una fuerte amistad, pero acabarán enemistadas por razones políticas.

La acción transcurre desde mediados de los años ochenta hasta 2012, pocos meses después de la declaración del cese definitivo de la violencia por parte de ETA.

La primera família prospera económicamente gracias a la capacidad emprendedora del padre que regenta una empresa de transporte en el pueblo. La vida cambiará de forma brusca al ser víctima de la extorsión y más tarde del asesinato por parte de ETA.

En la segunda familia, uno de los hijos ingresará en la organización terrorista, participará en una serie de atentados y terminará en la cárcel. Por un destino trágico, acabará en el comando que se propone asesinar al que ha sido su vecino de toda la vida, el padre de sus amigos.

El autor:

Fernando Aramburu nació en San Sebastian y es licenciado en filología hispánica por la Universidad de Zaragoza y desde 1985 reside en Alemania. Patria es su novena novela. Anteriormente había publicado Fuegos con limón, Los ojos vacíos, Bami sin sombra, La gran Marivián, El trompetista del Utopía, Viaje con Clara por Alemania, Años lentos, Ávidas pretensiones... además de otras obras.

Valoración personal:

Es el primer libro que leo de este autor y no me ha decepcionado. Es una gran novela, muy recomendable. A pesar de tratarse de un tema tan delicado y sensible, huye del fanatismo político. No es una historia de buenos y malos y hace un retrato de la sociedad vasca del momento, una sociedad salpicada por el drama del terrorismo etarra donde impera el miedo y donde se llegan a romper amistades y relaciones dentro incluso de las propias familias; sobretodo en los pueblos, como el de la novela, donde todos se conocían.

Los nueve principales protagonistas están perfectamente retratados, de manera que casi podemos hacernos una imagen fotográfica de cada uno de ellos.

La novela está estructurada en 125 capítulos, relativamente cortos que facilitan la lectura. No sigue una narración lineal, sino que va dando saltos en el tiempo, pero eso no impide que se pueda seguir perfectamente la historia.

Al final del libro encontramos un glosario con vocablos procedentes del euskera usados en la novela y que es de gran ayuda a los lectores, como es mi caso, nada familiarizados con la lengua vasca.

ANTONIO VIVALDI (1678-1741). LES QUATRE ESTACIONS. Europa Galante. Director i violí: FAVIO BIONDI

PRIMAVERA

(00:30) 1. Allegro (03:52) 2. Largo (05:45) 3. Allegro

ESTIU (09:30) 1. Allegro non molto (15:00) 2. Adagio-Presto-Adagio (16:42) 3. Presto

TARDOR (19:38) 1. Allegro (24:31) 2. Adagio molto (27:13) 3. Allegro

HIVERN (30:40) 1. Allegro non molto (34:10) 2. Largo
(36:10) 3. Allegro

MARC ANTOINE CHARPENTIER (1643-1704). THE DEUM. La Capella Reial de Catalunya. Le Concert des Nations. Director: JORDI SAVALL

JOSEPH HAYDN (1732-1809). SINFONÍAS DE LONDRES (desde la 93 hasta la 104). ORQUESTA FILARMÓNICA DE LONDRES. Director: EUGEN JOCHUM (1902-1987)

Sinfonía 93  1.Adagio - Allegro Assai (00:00) 2.Largo Cantabile (07:15) 3.Menuetto: Allegro - Trio - Menuetto (12:28) 4.Finale: Presto ma non troppo (16:38)

Sinfonía 94 "La sorpresa" 1.Adagio Cantabile - Vivace Assai (21:14) 2.Andante (30:38) 3.Menuet: Allegro molto - Trio - Menuet (37:25) 4.Finale: Allegro di molto (42:10)

Sinfonía 95 1.Allegro Moderato (46:06) 2.Andante Cantabile (52:38) 3.Menuet - Trio - Menuet (58:08) 4.Finale: Vivace (1:02:49)

Sinfonía 96 "El milagro” 1.Adagio - Allegro (1:06:24) 2.Andante (1:13:35) 3.Menuetto: Allegro - Trio - Menuetto (1:20:32) 4.Finale: Vivace/assai (1:25:46)

Sinfonía 97 1.Adagio - Vivace (1:29:03)  2.Adagio ma non troppo (1:37:50) 3.Menuetto: Allegro - Trio - Menuetto (1:45:29) 4.Finale: Presto assai (1:49:33)

Sinfonía 98 1.Adagio - Allegro (1:54:22) 2.Adagio Cantabile (2:01:56) 3.Menuet: Allegro - Trio - Menuet (2:08:19) 4.Finale: Presto (2:14:08)

Sinfonía 99 1.Adagio - Vivace Assai (2:21:49) 2.Adagio (2:30:32) 3.Menuet (2:39:17) 4.Finale: Vivace (2:44:52)

Sinfonía 100 “Militar" 1.Adagio - Allegro (2:49:07) 2.Allegretto (2:56:19) 3.Menuet: Moderato - Trio - Menuet (3:01:58) 4.Finale: Presto (3:07:01)

Sinfonía 101 "El reloj" 1.Adagio - Presto (3:11:52) 2.Andante (3:19:37) 3.Menuet: Allegretto - Trio - Menuet (3:26:57) 4.Finale: Vivace (3:34:39)

Sinfonía 102 1.Largo - Allegro Vivace (3:39:18) 2.Adagio (3:47:44) 3.Menuet: Allegro - Trio - Menuet (3:54:17) 4.Finale: Presto (4:00:29)

Sinfonía 103 "Redoble de timbal" 1.Adagio - Allegro Con Spirito - Adagio (4:04:53) 2.Andante più tosto Allegretto (4:14:47) 3.Menuet - Trio - Menuet (4:25:15) 4.Finale: Allegro Con Spirito (4:30:43)

Sinfonia 104 "Londres" 1.Adagio - Allegro (4:36:06) 2.Andante (4:45:04) 3.Menuet: Allegro - Trio - Menuet (4:53:32) 4.Finale: Spiritoso (4:58:43)

(441) PINYOLS MADURS d'ISIDRE GRAU (1945). Voliana Edicions. 213 pàgines

El subtítol, VUITANTA-CINC BIOLITS, és força aclaridor. Es tracta d'una sèrie de relats curts -un parell de pàgines cadascú- o biolits que l'autor defineix com instants de vida passats per la literatura. Aquestes petites narracions són independents i es poden llegir en qualsevol ordre. Tracten de temes molt diversos, però estan agrupats en quinze blocs temàtics que "poden facilitar la lectura".

El primer d'aquests blocs es diu Homenatges i estan dedicats a escriptors d'arreu com ara James Joyce, Ernest Hemingway,  Anton P. Txèkhow, Mercè Rodoreda, Edgar Allan Poe, Franz Kafka, Pere Calders i Slawomir Mrozek.

Isidre Grau i Antolí, nascut a Sabadell és enginyer químic i professor de català. És autor de quinze novel.les entre les quals destaca la pentalogia d'Els colors de l'aigua i la darrera La ciutat dels solitaris. Durant quatre anys ha publicat quinzenalment a la revista Núvol la sèrie de contes breus que es reuneixen en aquest llibre.

3. VIATGE EN VAIXELL (Taller de lectura i escriptura 3)

Les deu de la nit era l´hora que el ferri de la Transmediterranea tenia prevista per salpar rumb a Eivissa.

Com que a la Sònia no li agradaven les presses de darrera hora, amb prou antelació va arribar al port de Barcelona. No era la primera vegada que viatjava a aquella illa, pero mai abans ho havia fet per mar.

Feia bon temps; amb la mar lleugerament arrissada l’embarcació va emprendre la navegació amb una bona velocitat.

Vuit hores després, amb les primeres llums del dia, el vaixell ja estava fent les maniobres d’atracament.

Aquell viatge havia de ser l’inici d’una setmana tranquil.la i de relax per a la Sònia.

YO, JULIA de SANTIAGO POSTEGUILLO, novela ganadora del PREMIO PLANETA 2018

2. COM SERIA?... (Taller de lectura i escriptura 2)

A l’interior de la casa el foc encès a la llar era intens i els tions crepitaven alegrement.

En aquelles llargues nits d’hivern, la Sònia s’ estimava més quedar-se a prop de les flames per sentir l’escalfor mentre llegia. 

Li agradaven les novel.les que parlaven del dia a dia de persones que havien viscut en el passat remot, com la que tenia ara a les mans, ambientada a la Barcelona del segle XIII, a l’època del rei Jaume I.

Va deixar per un moment el llibre i començà a pensar com seria traslladar a algú de fa vuit-cents anys al segle XXI.

Com reaccionaria davant d'aquestes màquines de metall que van molt més ràpides que el cavall més veloç de la seva època?

Com s’explicaria que, a les cases d’ara, només tocant un botonet de la pared, es pogués veure-s'hi com si fos ple dia?

I pensava en moltes més coses d’avui i que mancaven fins fa poc.

Una cosa sí que tenia clara la Sònia: a ella li seria impossible adaptar-se a les condicions de vida d’aquella gent.

BOLERO de MAURICE RAVEL (1875-1937). FILARMÓNICA DE VIENA dirigida por GUSTAVO DUDAMEL

(440) LA NOVA NORMATIVA A LA BUTXACA de NEUS NOGUÉ SERRANO (1962). Publicacions de l'Abadia de Monteserrat. 157 pàgines

Porta com a subtítol "L'ortografia catalana i la gramàtica de la llengua catalana". Evidentment, no es tracta d'una novel.la ni de cap llibre per llegir tot seguit. És una obra de consulta i, com a tal, podem anar a qualsevol capítol sense haver de llegir els anteriors. Tampoc no està pensat per iniciar-se en el estudi de la llengua catalana, cal tenir uns coneixements previs. Sí que és útil per consultar les novetats de Gramàtica i Ortografia  introduïdes per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) els anys 2016 i 2017.

Està dividit en 49 capítols i al final, un índex de paraules i conceptes faciliten la consulta d' aspectes concrets relacionats amb els capítols. Es força didàctic i cada norma està acompanyada de molts exemples. 

Com diu l'autora a la introducció, "he intentar presentar la información d'una manera clara i asequible per a un público no expert en llengua, conservant siempre l'esperit de la norma que hi ha al darrera".

Neus Nogué Serrano va nèixer a Barcelona i és llicenciada i doctora en Filologia Catalana i professora de lingüística catalana de la Universitat de Barcelona.

1. L´AVI ANTON

El cel, net de núvols i milions d´estrelles que el cobrien és el que veu en aquell moment la Sònia, una nena de sis anys, cabell ros i la cara plena de pigues.
Al seu costat, assegut a la gespa de la masia, hi ha l'avi Anton. Encara que és pagès, li agrada explicar coses de les estrelles, de la lluna, del sol... Per a la Sònia, l'avi és l'home més savi del món.
-Mira, filleta -es com li diu carinyosament-, el Sol és una estrella, ni més ni menys que una més.
-Pero avi, com pot ser així, si es veu molt més i brilla força més?
-Perque les altres estrelles están molt lluny.
-Més lluny que Barcelona? -fa la nena. Per ella, els dos-cents quilòmetres de distància entre el poble, La Vall del Segre i la capital en són  una barbaritat.
-Si, molt, molt, molt més lluny.
Aquell dia, la Sònia començà a descubrir aquella ciència que l'avi i les altres persones grans anomenàven astronomia.

(439) HISTÒRIA DE CATALUNYA de NORBERT FONT I SAGUÉ (1874-1910). Establiment Gràfich Thomas, Barcelona. 175 pàgines

Vaig trobar aquest curiós i petit llibre -petit no només pel nombre de pàgines sinó també pel format, 12x18 centímetres- en una fira d'antiguitats d'un poble de la Cerdanya. Em va cridar l'atenció i per un mòdic preu el vaig comprar.

Es tracta d'una segona edició de l'any 1907. La primera és de 1899.

Font i Sagué fou geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor. Va ser ordenat sacerdot l'any 1900. El 1904 va exercir la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i va publicar un curs de geologia dinàmica aplicat a Catalunya. Amb el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya va realitzar una enquesta que li va permetre elaborar el Catàleg espeleològic de Catalunya. Per iniciativa de Norbert Font i Sagué, es va col·locar el gran mamut de pedra que al parc de la Ciutadella de Barcelona, al desembre de 1907. En aquella època es va potenciar la Junta de Ciències Naturals i es volien reproduir en pedra totes les grans espècies desaparegudes. El mamut va ser construït segons una maqueta de l'escultor Miquel Dalmau.

Com a escriptor, va obtenir premis als Jocs Florals de Barcelona, el 1894 amb Les creus de pedra a Catalunya i el 1897 amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya. També va publicar el 1900 l'obra Breu compendi de la historia de la literatura catalana.

En la seva memòria, la Federació Catalana d'Espeleologia atorga cada any el premi "Norbert Font i Sagué" als millors treballs espeleològics realitzats a Catalunya i a Espanya.

El llibre està estructurat en 23 capítols, i cada capítol es divideix en apartats, en total 252, i d'una manera prou didàctica fa un repàs de la Història de Catalunya des dels orígens fins al final del segle XIX. Lògicament està escrit en el llenguatge de la època, amb paraules i expressions que avui en dia no s'utilitzen, però és de comprensió fàcil.

El llibre està impregnat d'un to nacionalista i d'exaltació del catalinisme. També es nota la condició de sacerdot de l'autor. Aquests fets els podem veure al llarg de tot el llibre i queda patent a la Conclusió on sota el títol Lo que ha fet Catalunya per la civilisació (literal) diu:
"La historia de Catalunya demostra que apuesta Nació, tan valenta y tan noble, ha fet grans serveys a la civilisació de Europa en general y d'Espanya en particular, entre los quals podèm nombrar los següents:
Introduí a Espanya la cultura grega y llatina, adoptà lo Cristianisme que era causa de progrés.
Fóu la primera d'Espanya en veures lliure dels alarbs, gracies al esforç de les séus armes.
Ajudà en gran manera a les demos naciones de la Península  pera treure'ls alarbs del séus territoris.
Donà a les primeres nacions d'Europa les séves lleis nàutiques.
Humilià lo poder marítim del turchs en tót lo Mediterrà.
Escampà per Espanya, lo bon gust literari y artístich.
Establí la benefactora obra de la Mercè pera la redempció dels cautíus.
Contribuí al descobriment del Nou Món.
Fou la primera nació d'Espanya hont s'establiren y fóren utilisats los descobriments y avenços de tóts los segles y de tótes les nacions.
Anà sempre al devant en tóts los moviments axís artistichs, com científichs y industrials".

No sembla gaire objectiu, oi? Tot i això m'alegro d'haver trobat aquesta "petita joia".